Amb l’arribada de l’estiu solen aparèixer alguns dubtes legals a l’hora de comprar una segona residència per a passar les vacances. I és que és necessari indicar aquesta segona residència en la declaració de la renda i saber com tributa. Existeixen molts aspectes a tenir en compte a l’hora de realitzar aquest procés.
Des de Blegal volem guiar-te perquè coneguis les condicions i comprenguis tots els passos que s’han de donar legalment quan s’adquireix una segona residència. Comencem.
Que ens quedi clar: què es considera segona residència?
Denominem segona residència, segons l’Agència Tributària, a aquell immoble en el qual no es resideix de manera habitual però que és de la nostra propietat. Existeixen, per tant, 2 tipus: l’habitatge vacacional (no s’habita en ella de manera permanent) i el producte d’inversió (es tracta d’un habitatge que es lloga o revén).
Cal no confondre’s: encara que siguin diferents, tots dos tipus es consideres segones residències. Per tant, sempre s’hauran de tributar. El que variarà seran les condicions en la qual s’haurà de tributar i incloure en la declaració de la renda.
Llavors… com varia la fiscalitat?
Aquest és el punt que caldrà tenir en compte a l’hora de tributar la nostra segona residència en la declaració de la renda: la fiscalitat. Aquesta varia depenent de si s’utilitza la residència de manera personal, si es lloga de manera permanent, si es tracta d’un habitatge vacacional o si s’embeni. L’IRPF es declararà d’una manera específica depenent de l’ús que es faci d’ella.
Ara passarem a explicar els tipus de tributació que existeixen depenent de l’ús que es faci de l’habitatge.
Tributació del segon habitatge en lloguer permanent
En aquest cas, els propietaris d’un immoble decideixen llogar-lo de manera permanent. La renda obtinguda del lloguer del mateix és el rendiment de capital immobiliari. Tributa en la base imposable general, amb els rendiments del treball, d’activitats econòmiques, imputació de rendes. A aquests guanys del lloguer se li resten les despeses que pot generar el tenir un habitatge en propietat. Entre ells es poden destacar els interessos, les despeses de conservació i reparació, l’IBI, la comunitat de propietaris, les assegurances, l’amortització, etc.
Si els propietaris lloguen el seu habitatge a una persona que la utilitza com a habitatge permanent i principal, es pot aplicar una reducció del 60% en el rendiment net. Si es lloga un traster o garatge d’aquesta mateixa segon habitatge al costat d’ella, el seu rendiment s’inclou en l’obtingut per aquesta.
En canvi, si el garatge o traster es lloga per separat, el rendiment de capital immobiliari es determina com si fos un altre immoble llogat de manera independent. No es podrà, per tant, aplicar la reducció del 60%.
Tributació del segon habitatge en lloguer temporal o com a habitatge turístic
Si l’habitatge es lloga per temporades o a turistes, s’ha de tributar el benefici obtingut com a rendiment de capital immobiliari, tenint en compte els ingressos i les despeses necessàries per a la seva obtenció.
A diferència del cas anterior, no es pot aplicar la reducció del 60% als rendiments nets positius obtinguts. El lloguer, quan és un habitatge turístic o temporal, no es destina a cobrir les necessitats d’habitatge permanent de l’inquilí, per la qual cosa no té sentit demanar aquesta reducció.
Tributació del segon habitatge per a ús personal
Tenir un segon habitatge d’ús personal, encara que estigui buida, implica una imputació de rendes immobiliàries en l’IRPF. Es tracta d’un rendiment creat per Hisenda per a pagar per un habitatge buit. Hisenda considera que la sola possessió d’una segona residència, encara que els propietaris no generin cap benefici amb aquesta, genera la possibilitat d’obtenir un benefici econòmic per ell. Per això, aquesta ‘capacitat econòmica’ s’ha de tributar. La renda imputada serà el 2% del valor cadastral de l’immoble (si aquest valor s’ha revisat en els últims 10 anys, serà del 1,1%).
Tributació del segon habitatge en cas de venda
Quan s’embeni un habitatge es pot crear un guany o una pèrdua patrimonial. Això es deu a la diferència entre el valor de transmissió de l’immoble menys les despeses associades a aquesta operació i el valor d’adquisició sumats a les despeses originades en la compra. El guany patrimonial tributa en la base imposable de l’estalvi amb tipus impositius d’entre el 19% i el 23%.
És necessari esmentar que els habitatges que es van comprar abans del 31 de desembre de 1994 poden aplicar els coeficients reductors a la part proporcional del guany obtingut fins al 20 de gener de 2006. Aquest guany, per tant, podria quedar lliure de tributació.
Tributació del segon habitatge de no residents
Les persones que tenen propietats a Espanya però no són residents del país no tributen a través d’IRPF, sinó amb l’impost sobre la renda de no residents (IRNR). La fiscalitat variarà depenent de si l’immoble ha estat llogat, a la disposició del propietari o s’ha estat venut. De totes maneres, el propietari (tant estranger com espanyol residint fora del país) ha de pagar impostos pels immobles adquirits a Espanya, ja que aquestes estaran sempre sotmeses a tributació a Espanya. No importaria, en aquest cas, si l’habitatge està disponible per a ús propi o està llogada. Els residents fora de l’Espai Econòmic Europeu tributen a un tipus superior i sense possibilitat de deduir despeses.
Conclusions
Com hem pogut observar, existeixen diversos tipus de segona residència. Cadascuna d’elles ve acompanyada d’unes condicions legals per a poder tributar-les. Des de Blegal volem ajudar-te i donar-te la informació necessària perquè sàpigues què està ocorrent amb la teva situació legal. Pots posar-te en contacte amb nosaltres per a demanar qualsevol tipus d’informació o consultar algun dubte. Si vols saber més, pots visitar el nostre blog i informar-te de totes les notícies legals d’actualitat.
Per a informació sobre temes relacionats visita la nostra pàgina sobre Fiscal i tributari.
Photo by Tierra Mallorca on Unsplash
