La mediació és un mètode extrajudicial per a la resolució de conflictes cada dia més recurrent en les diferents àrees de pràctica jurídica, familiar, civil, social, mercantil, concursal i penal. Gràcies a l’impuls de diferents entitats públiques i privades, la mediació va guanyant presència com a alternativa a un sistema judicial feixuc, saturat i summament lent a l’hora de donar resposta.
Es pot acudir a la mediació de forma voluntària o obligatòria (com succeeix actualment en els processos de divorci judicials o processos laborals on aquesta forma de resolució de conflictes és per imperatiu legal la indicada).
El procés és generalment el mateix en totes les àrees de pràctica`:
- La part neutral, el mediador, recull la informació sobre la postura de cada part.
- Es realitzen sessions conjuntes per trobar un punt comú i arribar a un possible acord.
- Si s’arriba a un acord, aquest es formalitza en un contracte i se li dóna validesa jurídica. Un mediador ha d’estar degudament registrat en el col·legi professional d’advocats com a tal perquè aquest procés i acord pugui ser vinculant.
- Es presenta l’acord al jutjat o autoritat competent perquè es ratifiqui, passant a tenir l’acord la mateixa validesa que una sentència judicial. En menys temps i amb un cost inferior.
Beneficis de la mediació
En els darrers anys, el sistema judicial arrossegava una acumulació de treball que ha provocat que litigis s’allarguin durant anys en espera d’una data per a la seva resolució. La pandèmia només ha empitjorat aquesta situació. La mediació ofereix una via molt més ràpida i econòmica per assolir un acord i que les parts puguin seguir amb les seves vides.
Un mediador, a més, pot ajudar a aconseguir un acord molt més personalitzat que reflecteixi les necessitats de les dues parts, tenint el resultat final la mateixa validesa que una sentència judicial.
L’econòmic i àgil que pot ser aquest procés fa que sigui especialment indicat en situacions que afecten directament la vida personal com les familiars després d’un divorci o herència o que afecten la nostra llar, com en comunitats de finques o lloguers.
A tall d’exemple, una sentència pot trigar diversos mesos a arribar, però un procés de mediació pot tancar-se amb un acord (amb validesa legal com una sentència) en 5-7 sessions.
Factors clau d’èxit d’una mediació
- Un mediador amb experiència, professional i que ambdues parts reconeguin com a neutral.
- En situacions en què una o ambdues parts acudeixen al procés de mediació amb un esperit venjatiu o ganes que l’altre perdi en lloc que tots guanyin, el procés està condemnat al fracàs.
- Flexibilitat i respecte.
Àrees i exemples de situacions on la mediació pot tenir èxit
Exemples de mediació familiar i civil
- Disputes en un procés de divorci i altres qüestions de custòdia
- Horaris de visita, repartiment de vacances i festius
- Divisió de les despeses de manutenció, educació, activitats extraescolars.
Exemples de mediació en l’àrea d’administració de finques
- Problemes veïnals com sorolls, respecte de zones comunes
- Conflictes relacionats amb danys a tercers (fuites d’aigua, humitats, etc.) quan no hi ha cobertura d’una asseguradora.
- Impagaments a la comunitat
Exemples de mediació mercantil
- Disputes entre socis o accionistes
- Problemes amb proveïdors i clients
- Disputes de propietat industrial i intel·lectual
- Incompliments contractuals
- Competència deslleial
- Problemes de comunicació a empreses familiars
- Negociació d’acords a incloure en el Protocol Familiar.
Exemples de mediació de consum
- Problemes en la compra-venda d’un producte o servei
- Problemes derivats de la cancel·lació de viatges i vols a causa de la pandèmia
- Publicitat falsa o enganyosa
- Impagament de serveis contractats o productes
- Discrepàncies per la qualitat de productes o serveis o les seves reparacions
- Desacord en la contractació de serveis bancaris i d’assegurances
Exemples de mediació concursal i de la llei de 2a oportunitat
Aquesta és una innovadora alternativa per a la gestió cooperativa de situacions d’insolvència que aporta significatives avantatges tant per al deutor com per als creditors.
Aquesta figura, introduïda en la Llei Concursal i la Llei de Segona Oportunitat, té per missió la supervisió i direcció de l’acord extrajudicial. A més, és l’encarregat de sol·licitar la declaració del concurs en el cas que l’acord extrajudicial de pagaments (AEP) fracassi.
Puc nomenar jo el meu mediador?
El nomenament no recau sobre l’insolvent. Són el Notari i el Registre Mercantil els qui nomenen, usant les llistes a aquest efecte i en l’ordre establert, al mediador concursal. Les seves remuneracions, a més, estan reglamentades i s’adapten a cada situació.
No oblidis veure el vídeo sobre la mediació realitzat per un dels nostres advocats i aquest sobre els concursos de creditors (o llei de 2a oportunitat en cas de persones físiques) com a eina per reflotar un negoci, contacta amb nosaltres per valorar el teu cas.
Per a informació sobre temes relacionats visita la nostra pàgina sobre Serveis Legals.
Photo by Gabrielle Henderson on Unsplash
