Llei Crea i Creix

Tabla de contenidos

Et resumim les claus de la Llei de creació i creixement d’empreses (Llei 18/2022) o, com se la coneix la Llei Crea i Creix.
Aquesta va entrar en vigor el passat octubre amb una bateria de mesures per a estimular la creació de noves empreses i ajudar al fet que les que ja existeixen creixin i es consolidin.

Constitució de Societats amb la Llei Crea i Creix

S’obre la possibilitat de constituir una SL amb 1€ de capital social enfront dels 3.000€ de capital social mínim (desemborsat o no) que estava establert fins al moment.
Les societats constituïdes amb aquest capital de 1€ estaran subjectes a un règim especial amb la finalitat de protegir els creditors socials. Recordem que és el capital social d’una SL la garantia d’aquesta, sense aquest creditors de societats d’aquest tipus podrien trobar-se desemparats.

Règim especial per a sL 1 euro:

L’SL estarà obligada a destinar com a mínim el 20% del benefici a la reserva legal fins que aquesta reserva, juntament amb el capital social, abast els 3.000€.
En casos de liquidació, voluntària o forçosa, si el patrimoni de la societat no és suficient per a pagar les obligacions socials, els socis respondran solidàriament de la diferència entre l’import de 3.000€ i la xifra del capital subscrit.

Derogació de les SLFS i SLNE

Queda derogada la Societat Limitada Nova Empresa (SLNE), un tipus d’SL que mai va ser molt popular.
Es deroga la Societat Limitada de formació successiva (SLFS) que permetia constituir societats amb un capital inferior a 3.000€. Les societats d’aquesta modalitat existents poden sotmetre’s al nou règim o atenir-se al règim propi de la derogada LSC art.4 bis.

Facilitats per a la constitució telemàtica d’SL

Hi ha canvis també en els terminis i costos derivats d’una constitució, facilitant la constitució telemàtica de forma més ràpida i senzilla a través del CIRCE.

A més defineixen clarament noves obligacions per a notaris i intermediaris com a despatxos d’advocats:

  • Obligació d’informar els socis fundadors dels avantatges d’utilitzar els PAE i la seu electrònica de CIRCE.
  • Estar disponibles en l’Agenda Electrònica Notarial i en disposició de constituir una SL a través de CIRCE.
  • S’obre la possibilitat d’usar models en les llengües cooficials en les diferents comunitats autònomes.
  • Estarà exempta de taxes la publicació de la inscripció en el BORME d’una SL mitjançant escriptura pública estandarditzada amb estatuts tipus.
  • Per a aquesta mena de constitucions a més la inscripció definitiva haurà de realitzar-se en un termini màxim de 5 dies des del seient de presentació (fins ara el termini era de 15 dies).

Si estàs valorant la possibilitat de començar un negoci, compta amb nosaltres per a donar-te el millor assessorament legal i fiscal.

Factura electrònica per a empresaris i professionals

La factura electrònica passarà a ser l’únic mitjà acceptat per a tots els empresaris i professionals expedir, remetre i rebre factures en relacions comercials amb altres empresaris i professionals.

Aquest canvi, que ve anunciant-se des de fa anys però fins ara no s’havia materialitzat, s’ha publicitat amb l’objectiu de “reduir la morositat” però té un altre gran avantatge per a l’administració: un major control del que fem les pimes.

Creuar dades electròniques és increïblement fàcil quan es tenen aquestes dades, en obligar que el 100% de les transaccions es materialitzin i paguin de manera electrònica. L’administració delimita més les activitats que poden realitzar-se en paper, pagar-se al comptat obligant a tots els empresaris a passar per les entitats financeres i els pagaments electrònics.

Existeixen terminis d’adaptació en funció de la facturació del negoci (major o menor de 8 milions d’euros) però de manera general en un màxim de 2 anys totes les activitats entre empreses i professionals es faran mitjançant factura electrònica.

Contacta amb nosaltres, el nostre equip pot ajudar-te a preparar el teu negoci per a aquests canvis.

Lluita contra la Morositat

S’obliga empreses grans a incloure en les seves memòries anuals el període mitjà de pagament als seus proveïdors i el nombre de factures el pagament de les quals hagi estat realitzat en un termini inferior a l’establert com a màxim en la Llei de la Morositat.

L’incompliment d’aquests terminis podrà evitar que aquestes puguin accedir a subvencions públiques o ser entitat col·laboradora de l’administració.

Creació d’un llistat públic d’empreses moroses on figuraran totes les entitats jurídiques amb factures impagades de més de 600.000€, la presència en aquest llistat podrà dificultar unes certes operacions bancàries.

Fundació de l’Observatori Estatal de Morositat Privada amb la intenció de fer un seguiment i anàlisi dels terminis de pagament i definir i promoure les bones pràctiques (la norma no avança exactament quals ni com).

Impuls al Micromecenatge o plataformes de finançament participatiu (PFPs)

La llei presenta nombroses novetats per a impulsar aquesta indústria per exemple ampliant el tipus d’empreses en les quals es pot invertir incloent empreses financeres amb alt component tecnològic.

Es defineix un nou règim jurídic per a les PFPs (que entrarà en vigor el 10 de novembre de 2022) per a adaptar la legislació al règim jurídic establert a nivell europeu que estableix major flexibilitat perquè les PFPs harmonitzades puguin prestar els seus serveis a Europa.

Hi ha un increment en els llindars d’inversió a 5 milions d’euros en tots els supòsits (abans només era possible per a inversors acreditats).

També es defineix un límit únic d’inversió individual per projecte per a inversors minoristes, que serà el més alt entre una quantitat de 1.000€ o el 5% de la riquesa de l’individu

Regulació i eliminació d’obstacles a les activitats econòmiques

La nova llei estableix nombroses mesures i canvis encaminats a agilitzar i fomentar les activitats econòmiques. Entre altres:

  • Modifica la Llei de Garantia de la Unitat de Mercat per a reforçar la cooperació entre les Administracions Públiques eliminant obstacles com a autoritzacions o requisits addicionals sense motius justificats per a desenvolupar una activitat econòmica en el territori espanyol.
  • D’altra banda, s’introdueixen unes certes modificacions a la Llei Reguladora de la Jurisdicció contenciosa administrativa; en particular, al procediment del recurs contenciós administratiu que pot interposar la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència enfront de qualsevol disposició o actuació duta a terme per qualsevol autoritat competent que es consideri contrària a la llibertat d’establiment o de circulació.
  • S’estableixen mesures de liberalització del comerç ampliant el catàleg d’activitats econòmiques exemptes de l’obligació d’obtenció de llicència.

No dubtis a subscriure’t al nostre blog per a llegir més articles com aquest.

Foto de Braden Collum en Unsplash

Utilizamos cookies propias para mejorar nuestros servicios y mostrarle publicidad relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso.