La renúncia a una herència, depenent de les circumstàncies, pot arribar a ser tant una bona com una mala decisió. Si bé sembla que tots són beneficis, és important saber que així com es pot heretar diners o propietats, també és possible rebre deutes o càrregues. Això, moltes vegades, produeix que els qui perceben la transmissió de béns vulguin sol·licitar la renúncia. Com es realitza i què cal tenir en compte? T’ho comptem en aquest article.
Es pot renunciar a una herència?
Comencem per definir què és heretar i què suposa. Una herència es compon dels diners, els béns, i els drets i obligacions d’ una persona morta, en compliment del que disposa el testament o el que estableix la llei. Concretament, heretar és l’ acte jurídic mitjançant el qual es percep la transmissió de tot el que s’ ha esmentat. Si el rebre una herència implica obtenir més deutes que beneficis, o si els impostos de successions són molt elevats i no se’ ls pot fer front, es pot requerir la renúncia a l’ herència. En alguns casos, prendre aquesta decisió pot arribar a ser la millor.
La renúncia a l’ herència és l’ acte a través del qual un individu que és cridat a la successió, fa una declaració de renúncia a l’ herència. Es tracta d’ un acte personal, lliure, voluntari, irrevocable, i amb efectes retroactius. Vegem com es realitza aquest acte.
Com es realitza la renúncia?
Com esmentem anteriorment, la renúncia a una herència és un fet irrevocable, és a dir, que un cop efectuada suposa la pèrdua de tots els drets sobre els béns de la persona morta i la no possibilitat de tornar enrere. Per aquesta raó, abans de decidir rebutjar o acceptar una herència, s’ ha de consultar amb un advocat especialitzat en dret successori perquè aconselli sobre quin és el millor camí a prendre, i informi les gestions que s’ han de realitzar de forma adequada.
Per rebutjar l’ herència, l’ individu s’ ha de presentar davant notaria i demanar el desistiment. En els casos de subjectes menors d’ edat, es necessita l’ autorització judicial, ja que es parteix del fet que una herència li serà de benefici. Per això, es necessita justificar al jutge les raons de la renúncia, i després obtenir la seva autorització. Vegem quins són els dos tipus de renúncia existents:
- Renúncia pura i gratuïta: la persona que hi hereta renuncia sense l’ existència d’ un testament. En no fer-se en favor de ningú, l’ herència passa directament al substitut previst pel testament. En cas de no haver-hi testament, passa a la resta dels cohereus.
- Renúncia a benefici d’ algú: en aquest tipus de renúncia, l’ hereu pot rebutjar una herència en favor d’ un altre individu hereu. En aquest cas, s’han de pagar dos impostos: un impost de successions (per heretar) i un altre impost de donacions (per donar l’herència).
Cal destacar que la persona que realitza la renúncia a una herència, ho està fent per a si mateixa i per als seus propis hereus. Els drets hereditaris, aleshores, no passarien als propis hereus sinó a la resta dels cohereus, llevat que hi hagi un testament o que s’ hagi previst anteriorment.
En el cas que els creditors de l’ hereu estiguin informats de l’ herència, poden demanar l’ acceptació de l’ herència al jutge, per poder cobrar el deute pendent, ja que altrament, la renúncia a l’ herència els perjudicaria.
Terminis de renúncia
Avui dia, s’ han incrementat les renúncies a les herències considerablement, per la qual cosa rebre preguntes sobre els terminis és molt habitual als despatxos d’ advocats de dret successori. La renúncia a una herència es pot fer en qualsevol moment, ja que el Codi Civil espanyol no estableix terminis. No obstant això, no pot superar el termini de prescripció de 30 anys.
A continuació, esmentarem algunes especificacions de terminis que s’ han de tenir en compte:
- No es pot renunciar a una herència abans de la mort de l’ individu.
- Si es renuncia després de prescrit l’Impost de Successions i Donacions, la llei considera que es tracta com una donació a la resta dels hereus.
- Els terminis establerts als articles 1004 i 1005 del Codi Civil.
- La renúncia no es pot exercir fins després de 9 dies de la mort de la persona.
- El notari fixarà un termini no major a 30 dies per a l’ acceptació de la renúncia. A la Comunitat de Madrid, si es passa aquest termini, es pren com a acceptada l’ herència.
Documentació a presentar
En general, l’ advocat del rebutjant de l’ herència és qui informa i demana els documents necessaris per tramitar correctament la signatura de l’ escriptura de renúncia de l’ herència amb la notaria. Aquesta documentació ha d’ acreditar que el rebutjant és familiar de la persona morta o que apareix en el testament, i que no hi ha altres persones més properes a les que els correspongui l’ herència. Aquests són els documents necessaris a presentar per realitzar la renúncia:
- DNI de l’ hereu que rebutja l’ herència.
- Acta de declaració d’ hereus abintestat o testament.
- Certificat de defunció.
- Certificat d’ darreres voluntats.
Altres preguntes freqüents
Es pot renunciar només a una part d’una herència?
Has de saber que no és possible renunciar a una part d’una herència, ja que el Codi Civil espanyol estableix que no hi cap la renúncia parcial. Això significa que no és possible renunciar només als deutes, en el cas que existissin, i beneficiar-se de la resta.
Es pot renunciar a una herència en vida?
Davant la pregunta de si és possible rebutjar l’herència d’una persona que encara no ha mort, la resposta és negativa. A l’article 991 del Codi Civil espanyol s’estableix: “Ningú podrà acceptar ni repudiar sense estar cert de la mort de la persona a qui hagi d’heretar i del seu dret a l’herència”. És a dir, que ha d’esperar que el causant mori, per renunciar a aquesta herència.
Si encara tens dubtes, contàctans perquè puguem assessorar-te. A Blegal som l’únic despatx que engloba totes les teves necessitats. Els millors assessors i advocats es troben a la teva disposició de forma online i presencial.
Per a informació sobre temes relacionats visita la nostra pàgina sobre
Dret Civil i Processal
.
Photo by Josh Appel on Unsplash
