El nom d’aquesta Llei pot generar certa confusió, ja que moltes persones l’associen, encara que de manera inconscient, amb el famós exfutbolista britànic. Aquesta connexió no és del tot errònia, ja que ell va ser el primer en beneficiar-se’n. Aquesta llei està dissenyada per a estrangers que volen traslladar la seva residència a Espanya per motius laborals, i estableix una sèrie d’avantatges per a aquells que compleixin certs requisits.
En l’article d’avui, desglossarem aquests requisits i explorarem com aquesta llei impacta en la Declaració de la Renda. A més, analitzarem alguns possibles desavantatges que podrien sorgir en acollir-s’hi.
Què és la llei Beckham?:
Abans d’analitzar els detalls de la Llei Beckham, és fonamental entendre el seu context històric. Fins aproximadament el 2005, qualsevol persona estrangera que es traslladés a Espanya i hi romangués més de sis mesos era considerada resident fiscal, independentment de la seva situació real. Això comportava obligacions fiscals controvertides, com:
- L’obligació de pagar l’IRPF no només sobre els ingressos obtinguts a Espanya, sinó també sobre aquells generats en altres països, fet que resultava particularment polèmic.
- L’aplicació d’un sistema progressiu en l’IRPF, que augmentava segons els ingressos. Per exemple, per a persones amb ingressos superiors a 300.000 euros, l’impost podia oscil·lar entre el 19% i el 47%.
Aquestes condicions van causar malestar entre molts estrangers que no comprenien la elevada càrrega impositiva. Aquest descontentament va ser el caldo de cultiu perfecte per a la creació de la coneguda “Llei Beckham”, o règim especial per a treballadors desplaçats a territori espanyol, popularment associada a l’exfutbolista David Beckham, qui va ser un dels primers beneficiaris.
Regulada en la secció 93 de la Llei de l’Impost sobre la Renda d’Espanya, aquesta llei es va publicar el 2004 amb l’objectiu d’oferir un règim especial d’IRPF a persones que es traslladen a Espanya per motius laborals. Sota aquest règim, els beneficiaris poden tributar com a no residents, tot i que per llei siguin considerats residents fiscals (en romandre més de 183 dies a Espanya).
D’aquesta manera continuen tenint la consideració de contribuent per l’IRPF durant el període impositiu en què es produeix el canvi de residència i els 5 següents. Això s’aplica a qualsevol estranger que traslladi el seu domicili fiscal a Espanya si compleix certs requisits o situacions:
- Trasllat recent a Espanya.
- Expatriats amb alts ingressos que ocupin càrrecs directius o de gestió.
- Activitat emprenedora amb un informe favorable de ENISA.
- Teletreball des d’Espanya per a empreses estrangeres (nòmades digitals).
- Professionals altament qualificats en empreses emergents o en activitats de R+D, amb almenys el 40% dels seus ingressos procedents de la seva facturació, i que posseeixin un títol universitari o experiència laboral mínima de 3 anys.
- Administradors amb menys del 25% de participació en l’empresa patrimonial.
- Inclusió de familiars de treballadors remots, com parella i fills.
No obstant això, no tots poden beneficiar-se de la Llei Beckham. Queden exclosos d’aquest règim:
- Els treballadors autònoms, tret que posseeixin un visat de teletreball o nòmada digital.
- Els esportistes professionals.
- Els directors d’entitats empresarials.
Aquesta llei ofereix una via fiscal favorable per a certs perfils professionals, tot i que amb restriccions per a altres grups.
Requisits per aplicar la Llei Beckham
La persona interessada pot optar per acollir-se o no a aquesta llei, ja que la seva aplicació no és obligatòria. En cas de decidir acollir-s’hi, haurà de complir amb una sèrie de requisits, a més de les condicions relacionades amb el tipus de treball, per poder sol·licitar-la:
- Residència: El treballador no ha d’haver estat resident fiscal a Espanya en els últims 5 anys.
- Treball: Ha d’existir un nou lloc de feina que justifiqui el trasllat, avalat per un contracte amb una empresa espanyola. L’activitat principal s’ha de desenvolupar a Espanya, encara que es permeten ingressos de l’estranger sempre que no superin el 15% del total.
- Rendes: El treballador no pot generar ingressos a través d’un establiment permanent situat a Espanya, el que significa que no pot exercir una activitat per compte propi, com en el cas dels freelancers.
- Terminis: És crucial complir amb els terminis establerts per al trasllat a Espanya, l’inici de la feina i la sol·licitud del règim fiscal. Per això, és recomanable planificar amb antelació i revisar acuradament les condicions i els terminis per evitar contratemps.
Com sol·licitar-la?
Un cop verificat que es compleixen els requisits per treballar a Espanya, es pot iniciar el tràmit de sol·licitud. Aquest es presenta mitjançant el formulari 149, que s’ha d’enviar en un termini de 6 mesos a partir de la inscripció com a treballador d’una empresa espanyola (el termini comença amb l’alta a la Seguretat Social). Qualsevol retard pot resultar en la denegació de la sol·licitud i els seus beneficis.
Per acollir-se a aquest règim, s’haurà d’emplenar el model 030 per al registre a Hisenda d’estranger, prèvia petició d’un NIE i s’haurà d’estar inclòs en el Cens d’obligats tributaris (model 036).
L’Agència Tributària serà notificada a través del formulari 149, que ha d’incloure la informació següent:
- Passaport i NIE.
- Número de la Seguretat Social.
- Contracte de treball amb l’empresa espanyola.
Des del moment de la presentació del formulari i la notificació a l’Agència Tributària, el treballador podrà gaudir dels avantatges de la Llei Beckham durant 6 anys, període en el qual haurà de presentar anualment les seves declaracions d’impostos de no resident utilitzant el model 151.
Avantatges i inconvenients
La Llei Beckham permet als treballadors estrangers que canvien el seu domicili fiscal a Espanya tributar de manera similar als no residents, la qual cosa es tradueix en tipus impositius més baixos i en l’obligació de tributar només per les rendes generades al país. Abans de la creació d’aquesta llei, aquestes condicions eren motiu de queixes per part dels treballadors estrangers.
Avantatges del règim especial:
- Tarifa plana del 24%: Aquest és el principal atractiu de la Llei Beckham. La base imposable general, que inclou les rendes del treball i els lloguers, tributa a un tipus fix del 24% fins a un màxim de 600.000 euros; qualsevol quantitat que superi aquesta xifra es tributarà al 47%. Sense aquesta llei, la mateixa base imposable tributaria a un tipus progressiu que podria arribar gairebé al 50%.
- Tributació només per rendes a Espanya: Els treballadors estrangers ja no estan obligats a tributar tant pels seus ingressos a Espanya com pels obtinguts a l’estranger. Ara, només tributen per les rendes generades en territori espanyol.
- Impost sobre el Patrimoni: Aquest impost s’aplica només als béns situats a Espanya, a diferència del règim general, que considera el patrimoni a nivell global.
- Exempció del Model 720: Com que el contribuent és considerat un no resident fiscal, no està obligat a presentar el Model 720 per declarar béns a l’estranger.
Desavantatges del règim especial:
- Doble imposició: Els treballadors estrangers que s’acullen a aquest règim no poden beneficiar-se de la majoria dels convenis de doble imposició.
- Deducció de despeses: No podran aplicar deduccions fiscals que sí són accessibles per a altres contribuents en el règim habitual, com les despeses de la Seguretat Social, paternitat/maternitat, despeses deduïbles per rendiments de capital immobiliari.
- Exempció per indemnització: Es perd el dret a l’exempció d’indemnització per acomiadament, així com la deducció pel nombre mínim de descendents o familiars.
Tot i que els avantatges de la Llei Beckham són significatius, també hi ha inconvenients que han de ser considerats. L’elecció entre els beneficis i les renúncies dependrà de les circumstàncies individuals de cada treballador. Per prendre la millor decisió, és recomanable comptar amb els serveis professionals d’una assessoria fiscal que avaluï el cas particular i ofereixi l’opció més convenient.
La Llei Beckham i la declaració de la renda
Què passa amb les persones estrangeres que canvien la seva residència fiscal a Espanya i han de fer la declaració de la renda? Aquesta llei no les eximeix de presentar i subscriure la declaració per l’IRPF en el model 151 (de forma telemàtica), amb caràcter general i dins del termini que s’aprovi per declarar l’IRPF.
Per tant, aquells als quals se’ls apliqui aquesta llei hauran de presentar el Model 151 en lloc de la declaració de la renda habitual.
Sabem que prendre aquestes decisions pot ser complicat, ja que afecten significativament l’economia personal i la vida de cada individu. A Blegal, comprenem aquesta situació i estem aquí per ajudar-te a resoldre qualsevol dubte.
Si busques un equip expert en els aspectes legals que impacten la teva vida personal o el teu negoci, o si necessites un soci que et doni suport en tot moment, estem a la teva disposició. No dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres (sense compromís) si tens preguntes. Ens comprometem a treballar amb tu per resoldre els teus problemes.
