Molts dels procediments legals dels quals ens encarreguem i en què ajudem no són molt agradables per als clients, que, a més d’haver d’enfrontar-se a un procés que pot ser feixuc, han de bregar amb una ferida emocional. Les herències són un d’aquests procediments sobre els quals no volem pensar però que, inevitablement, haurem de passar, ja sigui per la d’un familiar o per gestionar la pròpia. Aquestes poden tenir certes característiques depenent de la comunitat autònoma en què ens trobem, per la qual cosa en aquest article tractarem únicament les herències a Catalunya.
Aquestes estan regulades pel dret foral català, per la qual cosa existeixen lleugeres diferències a l’hora de tramitar-les, ja que el Codi Civil català té les seves pròpies normes. Com a assessors i experts en dret civil, a Blegal som conscients que és necessari explicar aquestes distincions per entendre els procediments i aclarir-los una mica.
Què és una herència?
Abans de continuar hem de deixar clar en què consisteix aquest procés, ja que sovint poden existir certs dubtes o confusions. Una herència és el conjunt de béns, drets i obligacions que una persona deixa en morir i que són transmesos als seus hereus. Aquests són els especificats al testament, el document legal en què una persona, coneguda com a testador, expressa els seus desitjos sobre com s’ha de distribuir el seu patrimoni després de la seva mort.
Aquest document serà el que dictamini els hereus a llegar béns específics, que es repartiran amb l’ajuda d’un marmessor, encarregat d’executar les darreres voluntats del difunt. L’herència pot incloure diversos tipus de béns i drets, com propietats, diners, inversions, objectes de valor i altres actius, així com també deutes i obligacions que el difunt hagi deixat.
Els hereus no hereten directament l’herència de la persona tan bon punt aquesta mor, sinó que existeix un període de temps en què l’herència no té un titular definitiu i es troba en una mena de ‘limb’ legal. Aquest estat, conegut com a herència jacient, assegura que els béns del difunt estiguin protegits fins que els hereus prenguin una decisió sobre l’acceptació de l’herència.
Efectivament, és possible acceptar-la o rebutjar-la. Tot dependrà de quina sigui l’herència, ja que, a més d’heretar els béns o els diners, també s’hereten els deutes del difunt. Hi ha ocasions en què, si aquests són majors, és més rendible renunciar-hi, tenint en compte que, si es fa, es renuncia a tot, tant a allò bo com a allò dolent.
Com funciona la legítima a Catalunya?
Fins ara hem explicat conceptes bàsics d’una herència que podem trobar a qualsevol comunitat autònoma perquè són de mutu acord i, per dir-ho així, els pilars fonamentals de la mateixa. Tanmateix, en aquest punt és quan les herències a Catalunya comencen a variar pel codi pel qual es regeixen.
La legítima és un component fonamental del dret de successions a qualsevol comunitat autònoma, ja que assegura que certs familiars propers al difunt rebin una porció mínima de l’herència, independentment de les disposicions testamentàries. Aquest procediment legal garanteix un suport econòmic per a aquells que siguin hereus forçosos.
A Catalunya, el càlcul de la legítima es regeix per normes específiques establertes al Codi Civil de la comunitat autònoma. En aquest cas correspon a la quarta part del valor total de l’herència del causant, després de deduir deutes i sumar totes les donacions fetes en els darrers 10 anys. Aquesta quantitat es distribueix equitativament entre els hereus legítims, que a Catalunya són principalment els descendents directes i, en la seva absència, els ascendents del difunt.
Entendre la legítima és crucial per a qualsevol persona involucrada en una successió a Catalunya, ja que afecta directament la distribució del patrimoni i les possibilitats de planificació hereditària. La normativa que canvia la forma del repartiment d’herències a Catalunya, i específicament la que afecta la legítima és l’article 451-1 del Llibre Quart del Codi Civil de Catalunya. Estableix que la legítima atorga a certes persones el dret a rebre, en la successió del causant, un valor patrimonial. Aquest valor pot ser assignat com a herència, llegat, atribució particular, donació, o de qualsevol altra forma. L’article 451-2, al seu torn, especifica que aquest dret sorgeix en el moment de la mort del causant.
Quan parlem d’hereus, a Catalunya hem de diferenciar entre 2 tipus de legitimaris.
Descendents
En primer lloc van els fills del causant, que hereten a parts iguals. Si algun d’ells mor abans que el causant o ha estat desheretat, seran substituïts pels seus descendents, és a dir, els nets del causant. Rebran la mateixa porció que li correspondria al seu pare o mare.
Ascendents
Si no hi ha descendents (ni fills ni nets), els legitimaris són els ascendents. En aquest cas, només els pares del causant tindrien dret a la legítima. Si no hi són presents, aquest dret no passa als avis del causant.
En el dret civil català, el cònjuge vidu no té dret a la legítima. Tanmateix, si no hi ha descendència, el cònjuge pot ser l’hereu universal. En absència de testament, pot gaudir de l’usdefruit dels béns heretats, però si existís podria reclamar la quarta vidual. Aquest procés consisteix en una compensació econòmica destinada a cobrir les seves necessitats després de la mort del cònjuge.
Aquest aspecte representa una especialitat del dret civil català, on es considera el nivell de vida previ a la defunció, així com altres factors com l’edat, la salut i les circumstàncies rellevants del cònjuge vidu.
Successió amb i sense testament
No tots els procediments d’herències són iguals, ja que podem trobar-nos que hi hagi un testament en què el difunt hagi explicat i sota notari tots els seus desitjos o el cas contrari, és a dir, que no n’hi hagi. El Codi Civil de Catalunya deixa molt clar aquest punt, diferenciant entre ambdós casos:
Quan hi ha testament
Si el difunt ha deixat un testament, aquest document guiarà la distribució de l’herència segons els seus desitjos, respectant sempre la legítima dels hereus forçosos. El testador podrà designar un o més marmessors per administrar i executar les disposicions testamentàries. Tanmateix, abans de procedir amb la distribució dels béns, un notari o un jutge haurà de validar el testament per confirmar la seva autenticitat i legalitat.
Quan no hi ha testament
Si ens trobem amb el cas oposat i no hi ha cap testament, s’aplicarà la successió intestada. Per a les herències a Catalunya que s’acullin a aquest cas els fills i descendents del difunt tindran prioritat, heretant a parts iguals. Si no n’hi ha, els béns passen als ascendents i, si no n’hi ha, al cònjuge o parella de fet.
La distribució de l’herència es realitzarà segons el Codi Civil de Catalunya, que estableix un ordre clar de qui hereta i en quina proporció. Si no hi ha familiars directes, l’herència acabarà probablement en mans dels parents més distants o, en última instància, en mans del govern regional.
Aquest procés garanteix que, independentment de la presència d’un testament, l’herència es gestioni de manera ordenada i conforme a la llei, assegurant que els drets de tots els hereus es respectin adequadament.
Fiscalitat de les herències a Catalunya
Les herències a Catalunya comporten implicacions fiscals significatives, principalment a través de l’Impost de Successions i Donacions. Aquest s’aplica a qualsevol bé i/o dret que una persona rebi d’una altra per causa de mort (diners, béns immobles, accions, etc.). La taxa impositiva i les exempcions poden variar depenent de la relació entre el donant i el receptor, així com del valor de l’herència.
Els hereus a Catalunya poden beneficiar-se de diversos incentius fiscals que poden reduir la càrrega de l’impost:
Reduccions per parentiu
Els descendents directes (fills, nets) i ascendents (pares, avis) del difunt poden aplicar reduccions a la base imposable de l’impost. Així poden disminuir la quantitat total a pagar.
Bonificacions per a hereus amb discapacitat
S’atorguen bonificacions específiques per a hereus amb discapacitat, les quals poden reduir encara més l’impost depenent del grau.
Exempcions per a l’habitatge habitual
Una part o la totalitat del valor de l’habitatge habitual del difunt pot estar exempt d’impostos si es compleixen certs requisits, com que l’hereu sigui un familiar directe i mantingui la propietat durant un període de temps específic després de l’herència.
Reduccions per empresa familiar o agrària
Els béns empresarials o agrícoles també poden obtenir reduccions si es continua amb l’activitat econòmica per un període de temps després de la successió.
Tots els beneficis fiscals que acabem de comentar estan dissenyats per alleujar la càrrega financera de l’impost de successions, sobretot en casos on l’herència inclou la transmissió d’empreses familiars o l’habitatge habitual. D’aquesta manera es busca ajudar els hereus a preservar el patrimoni familiar per a futures generacions.
Sabem que aquests processos poden ser molt exigents i complexos per als familiars, que han de començar tots els preparatius legals mentre ploren la mort d’un ésser estimat. Per això a Blegal el nostre equip d’advocats està preparat per portar la càrrega amb tu, acompanyant-te en totes i cadascuna de les gestions que hagis de fer. Som conscients que no podrem eliminar el dolor d’un comiat, però sí que podem estar amb tu quan et facis falta des del punt de vista legal.
Sigui quin sigui el problema legal, fiscal o laboral que tinguis, podràs comptar amb nosaltres. Només has de posar-te en contacte amb el nostre equip perquè puguem posar-nos mans a l’obra amb la teva situació.
