Es denomina guarda i custòdia a la cura, convivència i assistència de fills menors d’ edat després d’ una nul·litat matrimonial, separació o divorci dels pares. També coneguda com a custòdia legal, la guarda i custòdia és un règim que inclou aspectes com l’ alimentació, la vestimenta i la formació. Pot ser portada endavant per ambdós progenitors, denominant-se custòdia compartida, o exclusivament per un d’ ells, coneguda com a custòdia monoparental. El règim de guarda i custòdia està regulat a l’ article 92 del Codi Civil espanyol. Segueix llegint per obtenir més detall d’aquest règim.
Quina és la diferència entre guarda i custòdia i pàtria potestat?
És important distingir el concepte de guarda i custòdia del de pàtria potestat, ja que poden semblar el mateix concepte a simple vista. En concret, el darrer consisteix en el conjunt de drets i obligacions dels progenitors, independentment que estiguin units en matrimoni. A més, la pàtria potestat inclou l’ administració dels béns i la representació general dels fills menors d’ edat. T’has preguntat si el progenitor sempre té la pàtria potestat sobre els fills menors d’edat? Efectivament, els pares sempre tenen la pàtria potestat sobre els seus fills, amb l’excepció dels casos determinats per la llei en què un jutge els privi d’ella.
Ara bé, en els casos de nul·litat matrimonial, de separació o de divorci, s’exerceix la pàtria potestat per ambdós pares en conjunt, mentre que la guarda i custòdia s’atribueix a un d’ells, o a tots dos com a custòdia compartida. Què succeeix quan pares que no estan units en matrimoni i tenen fills menors se separen? En aquest cas, s’ utilitza el procediment de guarda i custòdia, que es pot tramitar de mutu acord o de forma contenciosa.
Tipus de guarda i custòdia
A continuació, llistarem els detalls sobre les diferents formes d’ exercir la guarda i custòdia:
-
Custòdia monoparental o exclusiva
En el cas de la custòdia monoparental, la custòdia és exercida exclusivament per un dels progenitors. És a dir, que la convivència i la cura se li atribueixen a un sol pare, encara que tots dos vagin a mantenir la pàtria potestat sobre els fills menors. Et preguntaràs llavors què succeeix amb el progenitor que no posseeix la custòdia. Aquest està obligat a pagar una pensió d’ alimentació als fills, sens perjudici de la pensió compensatòria que li pugui correspondre a l’ altre progenitor. A més, el pare o mare que no posseeix la custòdia té dret a un règim de visites, que està establert per mutu acord o pel jutge.
-
Custòdia compartida
La segona forma d’ exercir la guarda i custòdia és la custòdia compartida. Aquesta es dóna quan ambdós pares conviuen i estan a cura dels fills en períodes alterns establerts. Sempre que sigui possible, i que sigui la manera més convenient per al menor, s’ acorda aquest tipus de custòdia. No obstant, la guarda compartida no s’ acorda quan algun dels pares està embolicat en una causa penal, ja sigui per atemptat contra la vida, integritat física o moral, llibertat, o indemnitat sexual dels fills o de l’ altre progenitor. Tampoc s’acorda la custòdia compartida si davant les proves i al·legacions de les parts hi ha indicis fundats de violència domèstica.
-
Custòdia partida o distributiva
Aquest tipus de custòdia apareix quan els fills viuen separats entre ells, amb diferents progenitors. És a dir que no tots els menors estan sota la guarda i custòdia del mateix pare. Si bé aquest tipus de custòdia és un cas atípic, es pot donar si hi ha acord entre ambdós pares. Com esmentem anteriorment, el jutge sempre té en compte en primer lloc l’interès del menor, per la qual cosa tendeix a buscar la unitat de la família, i a no distanciar els germans.
-
Custòdia per un tercer
La custòdia exercida per un tercer suposa l’ atribució de la guarda i custòdia a un tercer per fora dels pares. Aquest tipus de custòdia es dóna de manera molt excepcional, només quan les causes són prou greus com perquè el menor estigui més protegit amb un tercer. En aquests casos, en general es té de preferència els avis, parents o altres persones que així ho consenten. Si no hi ha avis, parents o altres persones idònies per exercir la guarda i custòdia del menor, se li confereix la funció a una institució sota l’ autoritat del jutge a càrrec.
Com s’elegeix el tipus de custòdia?
L’ elecció de la forma d’ exercir la guarda i custòdia es determina de mutu acord entre els progenitors o mitjançant un jutge a comanda d’ un d’ ells en cas de divorci. Si l’ elecció la pren un jutge, abans de dictar sentència ha de tenir en compte certs criteris per en la mesura del possible no perjudicar els fills. Els aspectes a tenir en compte són:
- L’ edat dels fills menors.
- El nombre de fills.
- El domicili dels pares.
- L’ interès dels menors.
Sabies que dècades enrere els jutges solien atribuir la custòdia monoparental a la mare? Avui dia, i ja des de fa els darrers anys, va augmentar de manera considerable el règim de guarda i custòdia compartida, ja que en general se la considera com la millor opció. És el cas de Catalunya, Navarra i Euskadi, on actualment es legisla a través de lleis civils forals per considerar com a opció preferent la custòdia compartida.
Com esmentem recentment, sempre s’ ha de tenir en compte en primer lloc l’ interès del menor. Li correspon al jutge entendre si l’interès del menor coincideix necessàriament amb la seva voluntat, o si està influenciat per algun dels seus pares. En el cas d’ un divorci contenciós, prevalen els drets dels fills, i si són majors a 12 anys, en general els jutges prenen la seva declaració a petició de l’ advocat d’ alguna de les parts.
Si encara tens dubtes, contàctans perquè puguem assessorar-te. A Blegal som el despatx que engloba totes les teves necessitats. Els millors assessors i advocats es troben a la teva disposició de forma online i presencial.
Per a informació sobre temes relacionats visita la nostra pàgina sobre
Dret Civil i Processal
.
Photo by Brian Gordillo on Unsplash
Què passa si tinc la guarda i custòdia del meu fill?
És la responsabilitat i cura que una persona assumeix sobre un menor d’edat. La guarda implica la facultat de decisió sobre la vida del menor. La custòdia es refereix a la responsabilitat de la cura diària, del seu benestar físic i mental.
Quina diferència hi ha entre la guarda i custòdia i la pàtria potestat?
La pàtria potestat és el conjunt de drets i deures dels progenitors per prendre decisions importants sobre la vida del menor, i s’exerceix de manera conjunta pels progenitors, excepte en circumstàncies excepcionals. La guarda i custòdia es refereix a la cura física i diària del nen, sent el progenitor custodial el responsable de la seva residència, alimentació i supervisió diària.
Quants tipus de guarda i custòdia existeixen?
Existeixen principalment dos tipus de guarda i custòdia:
- Custòdia exclusiva: El menor resideix habitualment amb un dels progenitors, mentre que l’altre té dret a un règim de visites.
- Custòdia compartida: Tots dos progenitors assumeixen de manera equitativa la cura i la convivència del menor, alternant la residència del nen entre els seus domicilis.
En ambdós casos, els drets i responsabilitats sobre l’educació i el benestar del menor s’exerceixen en funció del tipus de custòdia acordat.
Qui té la guarda i custòdia dels fills?
Els progenitors, ja sigui de manera conjunta o exclusiva, depenent de la situació familiar i la decisió judicial. Les responsabilitats sobre l’educació i el benestar del menor s’exerceixen en funció del tipus de custòdia acordat.
Què passa si tinc la guarda i custòdia del meu fill?
Significa que ets el progenitor responsable de la cura diària i la convivència habitual del menor que eres el progenitor responsable del cuidado diario y la convivencia habitual del menor.
Quan és la custòdia per a la mare?
Això passa en casos on s’atorga la custòdia exclusiva a la mare, ja sigui per acord entre els progenitors o per decisió judicial.
¿Qué beneficios tiene la guarda y custodia?
Per al menor, el principal benefici és la seguretat emocional i l’estabilitat que proporciona tenir un o tots dos progenitors al càrrec del seu benestar. Per als progenitors, els beneficis inclouen la participació activa en la criança, els drets de presa de decisions sobre el nen i, en molts casos, la compensació econòmica mitjançant la pensió alimentària o la distribució de despeses.
