Durant tota la vida d’una empresa aquesta posseeix certs elements materials (i no materials) que l’ajuden a poder exercir la seva activitat. Tots ells l’acompanyen fins que és necessari substituir-los, per això existeix un terme per definir-los i referir-s’hi. L’anomenat immobilitzat o capital immobilitzat s’utilitza per fer referència a tots els mobles, immobles, equips informàtics, vehicles, patents, etc. d’un negoci.
Per això és important entendre en què consisteix i quines tipologies podem diferenciar per entendre com funciona el nostre negoci de manera més intrínseca. Avui veurem en detall totes les categories i explicarem algunes diferències entre termes que poden portar a confusió perquè no hi hagi dubtes.
Què és l’immobilitzat?
L’immobilitzat és un terme utilitzat en comptabilitat per referir-se als actius fixos o béns que una empresa posseeix i utilitza de manera contínua per a la seva activitat productiva o comercial. Perquè es consideri com a immobilitzat no poden estar destinats per a la venda i han de tenir certa permanència a l’empresa (més d’1 any). La seva funció és ajudar a generar ingressos, no mitjançant la seva venda, sinó a través del seu ús.
Aquest concepte inclou normalment tots els elements, sense importar mida o preu, que s’utilitzen com a béns d’ús. Aquesta classificació inclou des del mobiliari, els vehicles i la maquinària fins a les instal·lacions i els terrenys vinculats a l’activitat. També s’estén a despeses amortitzables, crèdits a llarg termini i actius intangibles com patents, llicències, drets d’autor i altres béns.
L’actiu immobilitzat té la capacitat d’afegir valor als productes manufacturats, facilitar el desenvolupament de l’activitat de l’empresa i, en alguns casos, generar algun tipus de renda. Les seves principals característiques o punts clau són:
- No es liquida de manera immediata, la seva permanència és a llarg termini i sol ser essencial per a l’operació contínua de l’empresa.
- La seva finalitat no és vendre’l en una segona operació comercial.
- Es poden valorar en termes monetaris, cosa que significa que representen capital que ha de ser declarat d’acord amb les normatives fiscals.
Categories
L’immobilitzat o actiu fix es divideix en diferents tipus segons la seva tipologia. A la nostra empresa haurem de declarar-los i classificar-los d’acord amb les seves característiques:
Immobilitzat material
Són els béns tangibles, és a dir, aquells que tenen una existència física i que l’empresa posseeix i utilitza en la seva activitat al llarg del temps. Són elements essencials per a l’operació diària de l’empresa i mai no estan destinats a la venda, sinó que s’utilitzen per produir béns o prestar serveis.
Alguns exemples d’immobilitzat material serien els edificis, la maquinària, el mobiliari o els equips informàtics que utilitzen tots els treballadors perquè l’activitat o producte es pugui produir i vendre.
Els actius de l’immobilitzat material tenen una vida útil limitada, per la qual cosa la majoria d’ells s’amortitzen. Aquesta paraula fa referència al procés comptable mitjançant el qual es distribueix la despesa d’aquests actius al llarg de la seva vida útil, reconeixent el desgast o pèrdua de valor que pateixen amb el temps.
Immobilitzat inmaterial
Com hem comentat més amunt, l’immobilitzat també fa referència a la part immaterial d’una empresa, composta pels actius que no tenen una presència física, però que són valuosos pels drets o beneficis econòmics que generen a llarg termini. Parlem en aquesta categoria de patents, marques, llicències, etc.
De la mateixa manera que l’immobilitzat material, els actius inmaterials també s’amortitzen, excepte aquells que tenen una vida útil indefinida, com certes marques o el fons de comerç, el valor dels quals no disminueix necessàriament amb el temps (tot i que pot estar subjecte a deteriorament).
Immobilitzat financer
Tot i que es denominen “inversions financeres a llarg termini”, aquest tipus d’actius financers són també un immobilitzat. Això serà per la intenció de mantenir-los a llarg termini (generalment més d’un any). A diferència dels 2 anteriors, aquests actius no s’utilitzen directament en la producció de béns o serveis, sinó que representen drets de propietat o participació en altres empreses o entitats (accions, bons, préstecs a llarg termini a altres empreses, etc.).
L’immobilitzat financer no s’amortitza de la mateixa manera que el material o immaterial, però sí que pot patir deterioraments. Per exemple, si una inversió financera perd valor permanentment, l’empresa haurà de reflectir aquesta pèrdua en la seva comptabilitat.
Exemples d’immobilitzat financer poden ser: participacions en altres empreses, dipòsits a termini, o Lletres del Tresor.
Immobilitzat vs. despesa
Quan parlem de l’actiu fix sovint sol aparèixer un dubte o, més aviat, una confusió, i és la seva semblança amb una despesa. Al cap i a la fi, surt diners dels nostres comptes per adquirir uns o comprar-ne d’altres. Per això és important destacar-ne les diferències i així entendre que no fan referència al mateix. L’immobilitzat és un bé o recurs que una empresa adquireix amb el propòsit d’utilitzar-lo durant un llarg període de temps per a la seva activitat productiva o comercial, sense intenció de vendre’l a curt termini.
Una despesa, per la seva banda, és un desemborsament o consum de recursos que l’empresa incorre per al seu funcionament diari i que es consumeix en un període curt, generalment en el mateix exercici o any comptable. Aquests estan directament relacionats amb el dia a dia del negoci i no generen beneficis futurs a llarg termini. Alguns exemples de despeses serien els salaris, els subministraments o els lloguers, entre d’altres.
Les despeses s’han de registrar al compte de pèrdues i guanys de l’empresa, per la qual cosa afecten directament els guanys del període. No s’amortitzen, ja que el seu valor es consumeix a curt termini i es dedueix completament en l’exercici en què s’incorre. Per això, si una empresa compra una màquina per 10.000 € es considera actiu fix, perquè s’utilitzarà durant diversos anys. Al balanç s’haurà de registrar com a actiu i cada any s’imputarà una despesa d’amortització.
No obstant això, si l’empresa paga 1.000 € per la llum d’un mes, aquesta despesa es registrarà immediatament al compte de resultats, ja que no té un valor durador a llarg termini.
Quan es registra una despesa com a immobilitzat?
Determinar si una despesa s’ha de registrar com a immobilitzat (actiu fix) o com a despesa corrent requereix aplicar certs criteris comptables basats en la naturalesa de l’element, l’import, la seva vida útil i la funció que compleix dins de l’empresa. No hem d’oblidar que la gestió comptable i fiscal d’un immobilitzat és més complexa que la d’una despesa (llibre de béns, quadres d’amortització, diferències entre amortització fiscal i comptable, …). Per poder prendre aquesta decisió amb el menor dubte possible et deixem uns passos i criteris clau amb els quals triar entre una opció o una altra:
Vida útil del bé o servei
Un dels factors més importants per determinar si una despesa s’ha de registrar com a actiu fix és la durada del benefici que s’espera obtenir del bé o servei adquirit. Si té una vida útil superior a 1 any i la seva adquisició generarà beneficis per a l’empresa a llarg termini, s’ha de registrar com a immobilitzat. Si el benefici s’esgota a curt termini (normalment dins del mateix any fiscal), es considera una despesa corrent.
El millor per entendre la diferència és posar un exemple pràctic. Una màquina que s’utilitzarà durant 5 anys seria un immobilitzat, ja que té una vida útil prolongada, mentre que els serveis de neteja mensuals es considerarien una despesa perquè el benefici es consumeix immediatament.
Naturalesa de la despesa
El tipus de bé o servei que s’adquireix també ajuda a classificar si és immobilitzat o despesa. La compra d’un ordinador o una llicència de programari que serà utilitzat durant més d’1 any ha de registrar-se com a immobilitzat. El material d’oficina com paper o tinta per a impressores, que es consumeixen ràpidament, serien una despesa corrent.
Importància o valor significatiu
El valor del bé pot influir en la decisió, tot i que és possible que variï segons la política comptable de cada empresa. Generalment, s’estableix un llindar mínim per considerar un bé com a immobilitzat. Si la despesa és molt significativa, sol registrar-se com a immobilitzat sempre que compleixi amb els altres criteris (vida útil prolongada i naturalesa).
Si la despesa és menor, es podria registrar directament com a tal, fins i tot si té una vida útil superior a 1 any, ja que el seu valor és irrellevant des d’un punt de vista comptable. Hi ha empreses en què un bé amb un cost inferior a, per exemple, 500 €, es registra com a despesa tot i que s’utilitzi durant més d’1 any. Si costa més d’aquest límit, es considera immobilitzat.
Funció o ús del bé o servei
Un altre criteri important és l’ús que es donarà al bé o servei. Si s’utilitzarà contínuament per generar ingressos o per al funcionament de l’empresa durant diversos períodes comptables (com el pagament per un vehicle), llavors és immobilitzat. Si es consumeix per mantenir l’operació a curt termini i no té un ús continuat en la producció d’ingressos a llarg termini (com la gasolina que s’utilitza per a aquest mateix vehicle), és una despesa.
Millores vs. manteniment
Una distinció important a tenir en compte és entre les millores que augmenten la vida útil o el valor d’un actiu i les despeses de manteniment que s’incorren per mantenir-lo en condicions operatives. Si un desemborsament s’utilitza per millorar, ampliar o prolongar la vida útil d’un actiu fix existent, la despesa s’ha de capitalitzar i registrar com a part de l’immobilitzat. Si només es destina a mantenir l’actiu en funcionament, es comptaria com una despesa corrent.
Reparar una màquina per prolongar la seva vida útil o millorar la seva capacitat productiva es registraria com a immobilitzat, mentre que pagar pel seu manteniment rutinari seria una despesa.
Normes comptables aplicables
Les normes comptables que segueixi l’empresa afectaran aquesta decisió. Existeixen regulacions internacionals i locals, com les Normes Internacionals d’Informació Financera (NIIF) o els Principis de Comptabilitat Generalment Acceptats (GAAP), que especifiquen com classificar actius i despeses.
Per això l’assessorament professional en aquest camp sempre és fonamental. Comptar amb un equip que ens pugui oferir consell en aquest i en altres aspectes del nostre negoci ens ajudarà a entendre’l millor i, per tant, a gestionar-lo de la manera més efectiva. Sigui quina sigui la teva necessitat, a Blegal podem cobrir-la gràcies a la diversificació de tota la nostra firma. Sigui quin sigui el problema legal, fiscal o laboral que tinguis, compta amb nosaltres. Si vols saber més sobre el nostre equip o tens algun dubte sobre l’activació de despeses només has de posar-te en contacte amb nosaltres sense cap compromís. Parlem?
