Quan es passa per un procés de divorci i hi ha nens petits, és a dir, menors d’edat, pel mig, la por de les mares a perdre la custòdia és completament universal, especialment si la relació amb el cònjuge era de maltractaments. És lògic que les mares no vulguin perdre aquest contacte diari amb els seus fills i busquin cuidar-los, protegir-los i donar-los la millor vida possible. Per això aconseguir la custòdia completa, per a una mare en un procés de divorci, pot ser realment angustiós i complex.
Tanmateix, per a això estan els serveis legals i les gestoríes com Blegal, que estan per ajudar-te amb aquest tipus de situacions. Si vols saber en quines situacions es pot aconseguir la custòdia completa, avui ho expliquem punt per punt.
Què és una custòdia completa?
Abans de continuar amb com aconseguir-la, és necessari entendre primer en què consisteix. A Espanya es tracta d’un règim en què un dels progenitors (el custodi) assumeix la responsabilitat principal de la cura i la criança diària del menor en comú de la parella o matrimoni, mentre que l’altre progenitor (el no custodi) té drets de visita i de comunicació només. Aquest règim s’estableix generalment en situacions de separació o divorci.
Aquests casos no signifiquen en cap moment que el propòsit de la custòdia completa sigui ‘treure-li el fill’ a ningú. Els nens no són una propietat i no és missió dels advocats buscar aquest tipus de custòdia per fer mal a l’altre progenitor. El que es busca és el major benestar possible del fill i, per això, s’han de deixar de banda els rancors entre els progenitors per arribar a la solució més amable possible per al nen o nena. Per això, a més del Codi Civil, entre altres lleis també està el conveni regulador, que estableix els termes i condicions dels efectes derivats de la ruptura matrimonial.
Cal comentar que, a Espanya, les modalitats de custòdia compartida són les que han guanyat protagonisme en els procediments de separació i divorci en els darrers anys. De fet, aquesta modalitat es va adoptar el 2022 en el 45,5% dels casos, si bé els jutges, en la seva obligació de defensar els interessos dels fills, solen inclinar-se per una custòdia monoparental o completa.
En aquests casos, s’estableix la figura del progenitor custodi, amb qui el menor conviu de manera contínua. Però, perquè es compleixi, s’han de generar unes condicions que comentarem a continuació.
Com es pot aconseguir la custòdia completa per a la mare?
Perquè un sol progenitor, en aquest cas la mare, opti a la custòdia completa, és necessari que es donin una sèrie de requisits:
Atenció i dedicació prèvia a la ruptura
Si durant la convivència era la mare qui s’ocupava de les cures dels fills la major part del temps, els jutjats de família solen buscar mantenir aquesta mateixa situació després de la ruptura. D’aquesta manera es busca conservar al màxim el dia a dia del menor com si no hi hagués un divorci pel mig. Cal tenir en compte que la ruptura en si mateixa ja és una alteració significativa en les seves vides, per la qual cosa els jutges sempre buscaran canviar el mínim possible els seus hàbits.
Per això, aquells pares amb un rol més aviat passiu en la cura dels seus fills solen enfrontar més dificultats per obtenir la custòdia. Aquest fet per si mateix no significa que després del divorci no es pugui compartir el temps de cura entre ambdós pares, però sí que inclina la balança cap a qui s’ha ocupat dels fills fins a aquest moment.
Edat
Els anys són un factor fonamental a l’hora de valorar quin progenitor ha de quedar-se amb la custòdia completa. En el cas de nadons lactants menors de 2 anys, la custòdia sol atribuir-se a la mare per la necessitat de la llet materna. A partir dels 3 anys, la custòdia compartida és més factible, ja que els nens no depenen tant de la mare per a la seva alimentació i poden expressar els seus desitjos i preferències.
Disponibilitat temporal
La flexibilitat horària de la mare per atendre els fills quan no tenen escola és un dels requisits més importants a l’hora de considerar la seva custòdia exclusiva. Si treballa massa hores i no pot atendre directament els menors, obtenir-la de forma exclusiva pot complicar-se. El mateix passa a l’inrevés, és a dir, que si l’altre progenitor té un horari de feina incompatible amb la custòdia compartida, serà difícil que se li atorgui.
Opinió del menor
L’interès i l’opinió del menor es tenen molt en compte en els procediments de família. Els jutges sempre buscaran l’opció que més beneficiï el petit, tant si ha de ser compartida com completa. Per això s’han de presentar proves que ajudin a avaluar quina opció li és més favorable. Perquè el fill pateixi el menor trauma possible es recomana que els mateixos progenitors arribin a un acord previ, ja que són ells els que, al final, coneixen millor el seu fill i haurien de ser prou adults per entendre què és el més convenient per a ell sense necessitat d’intervenció judicial.
Proximitat del domicili
És completament necessari que la residència del progenitor que demani la custòdia completa estigui a prop del nucli de vida del menor, entre els quals destaquen la seva escola i/o el seu entorn social. Si ja està escolaritzat, canviar de residència sense consens es torna més complicat i pot afectar negativament la decisió de custòdia.
Voluntat del menor
Per llei, a partir dels 7 anys es tenen en compte els informes psicosocials del menor i, a partir dels 12, es considera en l’exploració directa amb el jutge i el fiscal. Hem d’assegurar-nos que en tot moment els petits tinguin l’espai i la seguretat per poder expressar-se amb llibertat i manifestar els seus desitjos sense pressió. No hem d’oblidar que el jutge valorarà la seva preferència a l’hora de decidir la custòdia.
Relació dels progenitors
Una relació conflictiva entre els pares sol finalitzar en una custòdia completa a un d’ells. D’altra banda, una actitud cooperativa i cordial entre ells sol concloure en la custòdia compartida. Si una part dificulta la relació del menor amb l’altra, el més segur és que el jutge atorgui la custòdia al progenitor que li garanteixi una millor convivència.
Si es presenten al·legacions i proves, aquestes hauran de tenir com a objectiu permetre al jutge considerar tots els fets rellevants per prendre la seva decisió final. Aquestes poden revelar conductes perjudicials per al benestar del menor, com el consum de substàncies estupefaents per part d’algun dels progenitors. Tanmateix, aquest factor només influirà en la resolució judicial si es demostra que afecta la capacitat del mateix per satisfer les necessitats del seu fill.
Les situacions de violència són tractades de manera completament diferent. L’existència d’un procés judicial per denúncies de violència domèstica o de gènere impedirà que el progenitor acusat pugui obtenir la custòdia del menor.
Ajuda externa
L’ajuda de la família (avis, oncles) és crucial per al desenvolupament dels fills. Una bona relació amb els familiars propers proporciona més amor, suport i un menor impacte per al menor en el canvi de vida que es produirà en ell. Si un d’ells viu lluny dels seus familiars, aquest factor pot esdevenir un desavantatge a l’hora d’obtenir la custòdia.
Quan es lliuraria la custòdia completa a la mare?
Si el jutge que porta el cas considera que, mirant sempre pels interessos del menor, un dels progenitors no està capacitat per atendre les seves necessitats, concedirà la guarda i custòdia de manera completament exclusiva a l’altre progenitor. No es sol tenir en compte que el progenitor que es quedi amb la custòdia completa sigui la mare o el pare. Només trobarem un cas en què sempre es quedi la custòdia la mare, i és pel fet que el fill estigui en la fase de lactància.
En aquest supòsit, durant els primers 2 anys de vida del fill (el període que l’Organització Mundial de la Salut indica com a durada d’aquesta etapa), i en alguns casos fins als 3, el jutge determinarà que la convivència del menor sigui de manera completa amb la seva mare.
Les visites en el cas de la custòdia materna completa
Quan s’atorga la custòdia exclusiva a la mare, s’estableix un règim de visites i estades amb el pare. L’habitual consisteix en els caps de setmana alterns, començant des del divendres després de l’escola fins al diumenge a les 20 hores. En alguns casos és possible que s’allargui fins al dilluns al matí segons l’edat dels fills i la logística escolar.
Depenent del nivell de conflicte entre els pares, pot ser més beneficiós establir que la tornada del cap de setmana es faci els dilluns a l’escola amb l’objectiu de reduir les possibilitats d’altercats davant del menor. Com menys temps passin junts inicialment, menys probabilitats hi haurà que els temes personals es converteixin en motiu de discussió.
A més dels caps de setmana, se sol establir una visita entre setmana, generalment els dimecres, durant les setmanes en què el pare està el cap de setmana amb el menor. També s’inclouen 2 visites més, els dimarts i dijous, des de la sortida de l’escola fins a les 20 hores, en les setmanes en què el pare no té la custòdia del cap de setmana. Les vacances escolars solen dividir-se equitativament entre tots dos progenitors si no es dona un cas especial (com el de violència de gènere o domèstica).
Si estàs passant per un procés de divorci i et preocupa el tema de la custòdia compartida o completa, pots comptar amb el servei d’advocats de Blegal. Estudiem la realitat de cada família de manera propera, perquè qualsevol situació o conflicte (divorcis, negociacions de pensions per aliments, tutela, custòdia…) es resolgui de la millor manera. Si tens algun dubte en concret o vols que comencem a treballar junts, només has de posar-te en contacte amb el nostre equip. Parlem?
