La mort d’un familiar o persona estimada comporta una sèrie de conseqüències i obligacions legals amb uns terminis específics que cal complir. El consell i guia d’un advocat ens pot evitar conseqüències no desitjades com la imposició de sancions per no liquidar l’Impost de Successions transcorreguts sis mesos des de la mort.
Què és l’acceptació d’herència?
L’acceptació d’herència és el tràmit pel qual la persona o persones cridades a heretar, de forma lliure i voluntària, manifesten que accepten l’herència aquest acte es materialitza en una escriptura d’acceptació d’herència. Aquest és un document públic amb valor legal, preparat per un notari que és de gran utilitat per reflectir per exemple canvis de titularitat en immobles i propietats.
És important saber que no és obligatori acceptar una herència, en ocasions en què pot ser que hi hagi més desavantatges que beneficis en heretar no només les propietats, sinó també tots els deutes que pugui haver-hi.
L’acceptació o rebuig d’una herència ha de ser total, immediata i sense condicions. No és possible acceptar-la parcialment, a terminis o condicionadament, així com rebutjar només certes parts (com per exemple, els deutes).
No es pot adquirir la condició d’hereu sense acceptar l’herència. L’acceptació només ens dóna la condició d’hereu, però no béns concrets ni cap quota sobre els béns de l’herència.
És important recordar aquest punt, és possible heretar deutes quan s’accepta una herència. Per això sempre instem a observar els pros i els contres i comptar amb un servei professional d’assessorament legal i fiscal que t’ajudi a tramitar tot el necessari en cas de convertir-te en hereu.
És el mateix l’acceptació i la partició d’herència?
Quan hi ha diversos hereus s’haurà de fer la partició de la mateixa. A diferència de l’acceptació d’herència, que es fa individualment per cada hereu, la partició es fa per tots.
Conceptualment, són actes diferents, però a la pràctica solen tenir lloc al mateix temps perquè estan molt relacionats. Quan una persona mor s’obre la seva successió i són cridats a ella aquells que el difunt digui en el seu testament, i quan no hi ha testament, els que digui la llei.
- L’acceptació de l’herència: és l’acte pel qual el cridat com a hereu, manifesta la seva intenció d’adquirir aquesta condició d’hereu. És un acte unilateral, per tant no és necessària la intervenció dels altres cridats a la successió.
- La partició de l’herència: és l’acte pel qual els que han acceptat, liquiden els deutes i es reparteixen els béns. És important saber que en el repartiment de l’herència regeix el principi d’unanimitat, i no el de majoria. En cas de discrepància en la partició pels hereus, davant la manca d’acord, una solució serà demanar el nomenament de comptador partidor.
No hi ha termini per acceptar l’herència, però a efectes fiscals per liquidar i pagar impostos sí que hi ha un termini de 6 mesos.
En situacions conflictives, quan s’encalla el procés és crític comptar amb consell legal professional que ens pot ajudar a tenir en compte conseqüències imprevistes.
Formes d’acceptar una herència
Hi ha dues formes d’acceptació d’herència:
- Acceptació pura i simple: aquesta implica assumir tots els aspectes de l’herència, tant els actius com els passius. Els hereus, per tant, es fan càrrec de tots els deutes del difunt, utilitzant els béns heretats i els seus propis com a recursos per saldar-los. Aquesta acceptació pot ser expressa (verbal o per escrit, en un document públic o privat) o tàcita. Tàcita seria quan l’hereu realitza accions que demostren la seva intenció d’acceptar l’herència, com pagar els deutes del difunt amb els béns heretats, cobrar crèdits pertanyents a l’herència o vendre actius heretats.
- Acceptació a benefici d’inventari: en aquest cas es limita la responsabilitat de l’hereu als actius heretats, de manera que l’hereu només respon dels deutes del difunt fins on arribi el valor de l’herència rebuda. Això limita que el seu patrimoni personal previ a l’herència es pugui veure afectat. Aquesta és l’opció que se sol recomanar quan hi ha molta incertesa pel que fa als deutes de la persona difunta (quan no se sap si hi havia compromisos financers pendents, si el patrimoni hereditari és insuficient per cobrir totes les obligacions, etc.).
Límits per acceptar una herència
La capacitat per acceptar una herència està determinada per la de disposar lliurement dels propis béns. Si una persona no compta amb aquesta capacitat, els seus representants legals seran els que actuïn en el seu nom. Hi ha, per tant, diferents escenaris a considerar:
- Menors d’edat sota pàtria potestat. L’acceptació de l’herència en aquest cas correspon al titular/s de la pàtria potestat i s’entendrà feta a benefici d’inventari. Per a una acceptació pura i simple es requerirà autorització judicial.
- Menors d’edat sota tutela. El tutor acceptarà l’herència en nom del menor, també a benefici d’inventari. El tutor necessitarà autorització judicial en cas d’una acceptació pura i simple.
- Menors emancipats. Podran acceptar-la ells mateixos, però a benefici d’inventari. Per a una pura i simple necessitaran el consentiment dels seus representants legals.
- Persones incapacitades. La capacitat per acceptar l’herència serà establerta per la sentència corresponent. En cas de tutela o curatela, el tutor o curador requerirà d’autorització judicial per a una acceptació pura i simple, però no per acceptar a benefici d’inventari.
- Persones casades. Si un cònjuge accepta una herència sense benefici d’inventari i l’altre no presta el seu consentiment, els béns de la societat conjugal no respondran pels deutes hereditaris.
- Associacions, corporacions i fundacions amb capacitat d’adquirir. Els seus representants legals acceptaran l’herència.
- Establiments públics oficials. Es necessitarà l’aprovació del Govern per acceptar una herència.
Cal apuntar que, si hi ha una part de l’herència en què una quantitat de diners o uns béns es deixen en herència als més necessitats o a alguna organització sense ànim de lucre, serà responsabilitat de les persones designades pel testador qualificar i distribuir aquests béns. S’entendrà com a realitzada a benefici d’inventari.
Es pot no acceptar l’herència?
L’acceptació d’herència és completament voluntària, per la qual cosa sempre existeix el dret a negar-se a acceptar-la.
Per a què serveix l’escriptura d’acceptació i partició d’herència i adjudicació de llegat?
Mitjançant l’escriptura d’acceptació i partició d’herència i adjudicació de llegat, els hereus o legataris de la mateixa manifesten en primer lloc, de manera formal i solemne, la seva voluntat de convertir-se en nous titulars del patrimoni de la persona difunta causant de la successió, per, posteriorment, distribuir entre ells aquest patrimoni en la porció que els correspongui a cadascun, tot això en virtut de les disposicions que a tal efecte hagués establert aquest causant en el seu testament o pacte successori o, en el seu defecte, de les normes establertes a tal fi per als supòsits de successió intestada.
Resum sobre els punts més rellevants sobre l’acceptació d’herència
La regulació de l’acceptació de l’herència es troba als articles 988 i següents del Codi Civil, dels quals cal destacar les següents qüestions rellevants:
- Acceptar una herència és un acte completament subjecte a la lliure voluntat dels hereus, aquests han de valorar en cada cas la seva situació patrimonial o altres consideracions morals per determinar.
- No hi ha mai una situació de vacança en la propietat, s’aconsegueix una continuïtat en la titularitat de tots els béns, drets i obligacions del difunt.
- L’acceptació de l’herència (o en el seu cas, la renúncia de la mateixa), no es podrà fer en part, a termini, ni condicionalment i una vegada feta, és irrevocable.
Podem ajudar-te i assessorar-te a planificar la teva herència de forma tranquil·la, minimitzant problemes familiars i reduint l’impacte fiscal. Tenim àmplia experiència en relacions familiars complexes en què hi ha immobles amb càrregues o negocis familiars.
