Amb més d’un any de retard Espanya s’adapta a la Directiva Whistleblowing o Whistleblower i la incorporat al nostre ordenament intern a través de la Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció.
L’objectiu de la llei és protegir les persones que, en un context laboral o professional, detectin infraccions penals o administratives greus o molt greus i la vulguin comunicar oferint mecanismes regulats en aquesta.
Obligacions de la Directiva Whistleblowing:
La llei determina que establir un canal de denúncies serà obligatori per a:
- Totes les empreses amb 50 o més treballadors.
- Els partits polítics, els sindicats, les organitzacions empresarials i les fundacions creades pels uns i els altres, sempre que rebin o gestionin fons públics.
- Empreses que operen en el sector financer.
Aquesta normativa afecta també al Sector Públic, i hauran de comptar amb aquest canal:
- Les Administracions Públiques.
- Els Organismes i Entitats Públiques.
- Les Autoritats Administratives independents i les Entitats
- Gestores i Serveis Comuns de la Seguretat Social.
- Les Corporacions de Dret Públic.
- Les Fundacions del sector públic.
- Les Universitats Públiques.
Quant temps tenen les organitzacions per a adaptar-se a la nova normativa del canal denuncies?
La Llei entra en vigor als 20 dies de la seva publicació en el BOE, és a dir, avui, dia 13 de març. Les empreses privades de 50 a 249 treballadors i els municipis de menys de 10.000 habitants disposen d’un termini ampliat per a adaptar-se fins a l’1 de desembre de 2023.
Quin és el règim sancionador de la Directiva Whistleblowing?
La normativa estableix diferents sancions que poden aplicar-se tant a persones físiques com jurídiques, podent aconseguir els 300.000 euros i el milió d’euros respectivament en el seu grau de major gravetat.
Es contemplen infraccions de diferents graus, des de mancar del canal de denúncies, obstaculitzar el seu funcionament o gestió, vulnerar l’anonimat del canal o prendre represàlies contra qui hagi realitzat una denúncia a través d’aquest.
És important recordar que la normativa és de caràcter europeu i la llei que l’ha traslladat a l’ordenament jurídic espanyol és la Llei de protecció del denunciant de corrupció.
Infraccions lleus:
- Enviament d’informació de manera incompleta, o fora de termini de manera deliberada per part del Responsable del Sistema a l’Autoritat competent.
- Incompliment amb l’obligació de col·laboració amb la recerca de denúncies.
- Qualsevol incompliment no tipificat com a infracció molt greu o greu.
Infraccions greus:
- Accions que limitin els drets i garanties prevists en la llei, així com qualsevol intent o acció que obstaculitzin o tractin d’obstaculitzar les denúncies i el seu seguiment, que no tingui consideració de molt greus.
- Vulnerar les garanties de confidencialitat i anonimat previstes en la llei en denúncies lleus o greus.
- Falta d’adopció de mesures per a garantir la confidencialitat i secret de les denúncies.
- La comissió d’una tercera infracció lleu, després d’haver estat sancionat per dues infraccions lleus en els dos anys anteriors.
Infraccions molt greus:
- Qualsevol acció que limiti els drets i garanties prevists en la llei, així com qualsevol intent o acció que obstaculitzin o tractin d’obstaculitzar les denúncies i el seu seguiment. També les denúncies basades en informació falta sabent això.
- Adopció de represàlies contra els denunciants.
- Vulnerar les garanties de confidencialitat i anonimat previstes en la llei. Així com qualsevol intent de revelar la identitat del denunciant anònim.
- Vulnerar el deure de mantenir secret sobre qualsevol aspecte relacionat amb la denúncia.
- Una tercera infracció greu, quan ja s’ha estat sancionat mitjançant resolució ferma per dues infraccions greus en els dos anys anteriors.
- Comunicar o revelar públicament informació sabent la seva falsedat, en les denúncies en les quals s’identifiqui el denunciant.
canal de denúncies sancionis
Requisits del canal de denúncies
A causa de l’alt grau de seguretat requerit per a la informació que es rebi i l’obligació de realitzar una recerca a totes les denúncies ja han començat a sorgir diversos proveïdors que permeten externalitzar part de la gestió del canal de denúncies. Ja sigui de manera interna o externa deuran sempre complir-se els requisits legals:
- Mesures que garanteixin la identitat i confidencialitat del denunciant, del denunciat i els testimonis.
- Capacitat per a emmagatzemar de manera segura i durant el temps necessari per a realitzar noves recerques la informació.
- Mitjans: ha de permetre realitzar denúncies per escrit i verbals.
- El seguiment i recerca de les denúncies haurà de ser realitzat per un responsable autònom i imparcial.
- Emissió d’un justificant de recepció de la denúncia en un termini no superior a 7 dies des de la seva recepció.
- Accés limitat al personal autoritzat.
Garanties que han d’oferir-se als denunciants:
- Informació i assessorament respecte als procediments i recursos a la seva disposició.
protecció enfront de possibles represàlies. - Assistència financera i altres mesures de suport en el marc d’un possible procés judicial derivat de la denúncia.
- La directiva estableix que els grups d’empreses, hauran de tenir una política general comuna per a totes les seves societats amb un únic canal de denúncia intern per a tot el grup.
Aquesta nova mesura va de bracet amb la protecció de dades i la seva implementació pot ser complexa en empreses de grandària mitjana que estan afectades però no compten amb els recursos i estructura de les grans corporacions. El nostre equip pot ajudar-te a adaptar-te a la Directiva Whistleblowing de manera eficaç.
Foto de Towfiqu barbhuiya en Unsplash
